dimarts, 22 de maig del 2012

ANTONI BATLLORI JOFRÉ (Barcelona, 1915-1999) (BIOGRAFIA)


                                                                       
Aquest dissabte, després d'alguns intents infructuosos, finalment vaig poder visitar el fons Batllori a Teià. Com gairebé tot lo bo es fa desitjar i el retorn és més que agraït.

Tot i que no vaig poder fer una visita com cal perquè vaig arribar a prop de tancar, vaig tenir l'immensa sort, i de forma inesperada, de conèixer en Toni, ninotaire a La Vanguardia del que no hi ha adjectius per definir. No cal que us digui com vaig disfrutar. Que algú com en Toni t'expliqui les anecdotes del seu pare i que et vagi destil·lant l'exposició, és el summum per algú que estima el dibuix i la seva gent. Bé, com us deia queden pendents vàries visites més. Tant de bo en Toni estigui disponible, però avui toca parlar del pare.

Antoni Batllori Jofré nasquè a Barcelona al 14 de març de 1915, ciutat que venerava pel que se'ns explica, ja que fins i tot va renunciar a la proposta d'ampliar coneixements a Paris. Tot i que de família benestant, perdè aquesta condició al morir el seu pare quan tenia 13 anys.

Amb una predisposició innata pel dibuix entrà a dibuixar a En Patufet de la mà dels propis Folch i Torres i Junceda, amb només quinze anys. Això li permetè conèixer tots els grans dibuixants catalans, a més d'en Junceda, Llaverias, que també fou professor seu, Cornet, Opisso, Apel·les Mestres, Lola Anglada i altres. Arribà a publicar en moltes revistes, a més d'En Patufet, Jordi, TBO, Pocholo, ... i també il·lustrà llibres de temes religiosos. Aquesta última fou una constant en la seva carrera.

Amb la Guerra Civil seguirien les penúries de l'exili i els camps de concentració, tant a França com a Espanya. Amb tot pot tornar a dibuixar, fa dibuix animat, amb Escobar, Muntañola i Salvador Mestres, entre altres, dibuixa per vàries revistes religioses i il·lustra llibres de temàtica arquitectònica, a més del popular TBO. Una altra branca molt popular seran les il·lustracions per l'Editorial Salvatella, il·lustrant llibres didàctics i escolars, on el seu grafisme ens ha quedat fixat clarament a la memòria de molts dels que ens va tocar anar a escola cap a les acaballes del franquisme.

Es casarà, l'any 1944, amb Teresa Obiols, amb la que tindrà el seu fill Toni, l'excel·lent ninotaire de La Vanguardia.

Amb el temps el seu estil quedarà una mica arraconat, situació que ell mateix reconeixia però ell va perseverar i no deixà mai de dibuixar, afortunadament per a nosaltres.

En Batllori Jofré va ser sempre fidel a un estil que va anar sublimant amb el temps i sempre va mantenir el guiatge que havia escollit voluntàriament, el del gran Junceda i del que fou gran amic. M'atreviria a dir, perquè no ho puc argumentar, que el seu dibuix reflecteix com un mirall el tarannà d'en Battlori Jofré, contemplatiu i minuciòs fins a l'últim detall, deixant que les coses passin i fixant-les per a la posterioritat, sobretot aquelles que ja no tornaran a ser. Amb tot el millor exercici és contemplar la seva obra. Aneu a Teià i ja em direu el què, però abans fixeu-vos bé en els horaris de visita.

Antoni Batllori Jofré moriria a Barcelona el 30 de setembre de 1999.

Aquesta síntesi biogràfica sorgeix de la conversa, malauradament massa curta amb en Toni Batllori, i que em perdoni per la meva poca professionalitat, i de la informació que recordo de l'exposició visitada, a més de les consultes que es citen a continuació i que recomano de consultar.

http://www.teia.cat/index.php/arees/cultura/el-fons-batllori

Exposició Homenatge. Antoni Batllori Jofré. Teià, Abril 1990.
Coordinació: Toni Batllori. La Unió. Ajuntament de Teià i Generalitat de Catalunya.

Jesús Cuadrado. Atlas Español de la cultura popular. De la Historieta y su uso.1873-2000. Tomo I. pgs. 123-124. Ediciones Sin Sentido-Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2000.

Nota: El dibuix que acompanya aquest escrit és un bon testimoni d'en Batllori Jofré, estil, temàtica, posada en escena i, sobretot, fixeu-vos en la data, 1997, dos anys abans de la seva mort.

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Tots som capaços de reconéixer que el que fem ha quedat desfesat? I malgrat tot, tenim prou independència per fer el que ens agrada al marge de les modes?
Bona pinzellada biogràfica!

ropto ha dit...

Molt agraït pel teu comentari. R.